Al segon trimestre hem treballat un altre llibre: "Allò que tal vegada s'esdevinguè".
Joan Oliverva néixer a Sabadell al 1899 i va morir a Barcelona 1986. Era més conegut com a Pere Quart, ja que d'once germans que eren, ella era el quart i va ser l'únic que va sobreviure.
És un dels poetes i dramaturg més important de la literatura catalana.
Va estudiar dret i al 1919 va formar el Grup de Sabadell junt amb Francesc Rabal i Armand Obiols.
Aquest grup tenia influència vanguardista i humoristica.
El seu teatre va patir dues etapes:
La primera etapa va ser de l'any 1928 al 1936.
És l'inici de la producció de l'autor, i trobem peces amb la técnica de la comèdia burgesa.
To crític i realista de la societat. Els personatges són negatius i representats esquemàticament, ademés manca d'una anàlisi psicològica amb profunditat.
La segona etapa comença després de la Guerra Civil. Període dur i difícil.
Abocat a l'exili, o a la prohibició de representar obres en català.
Al 1945, els aliats en la Segona Guerra Mundial, permeten alguna representació.
Habia control de censura.
La seva obra
Poesia
" Les decapitacions"
" Oda a Barcelona"
" Saló de tardor"
" Poesia de Pere Quart"
" Terra de naufragis"
" Vacances pagades"
Poesia infantil i juvenil
" Pingüí"
Narrativa breu
" L'any que ve"
" Una tragèdia a Lil·liput"
" Contraban"
" Biografia de Lot i altres proses"
" Dos textos"
" Tres contes
Teatre
" Una mena d'orgull"
" Cataclisme"
" Allò que tal vegadas'esdevingué La fam Quasi un parís"
" Crítica literària o assaig"
"El mestre Fabra, recordat"
"Francesc Trasabal, recordat"
"Notícia biogràfica d'Armand Obiols"
Traduccions
Del francés
De l'alemany
De l'italià
Del català
Del rus
Del grec
Allò que tal vegada s'esdevingué és l'obra més reeixida de la primera etapa de l'autor, i una de les més importants de la seva producció dramàtica.
L'obra presenta dues versions: la primera data de 1936 i fou reeditada el 1970; la segona, de 1977, fou publicada dins Teatre original.
L'obra presenta set personatges, més uns àngels i una veu que és Jahvè.
L'autor, s'ha basat en el primer llibre de la Bíblia: l'Antic Testament i el Génesis, però la valoració dels personatges ha estat completament invertida.
Els bons són els dolents i els dolents són els bons.
Personatges (a la Bíblia)
Adam: Va ser el primer home creat per Déu, va ser creat amb fang. Era el primer missatger de Déu i va començar la profecia.
Eva:
Va ser creada per Déu, d’una costella d’Adam.
Va ser la primera dona en la Terra. La serp la va enganyar i va menjar del fruit prohibit.
També va donar a Adam i van ser desterrats de l’Eden.
Van haver de treballar, reproduir-se i podien morir.
Caïm:
Fill de Adam i Eva, germà d’Abel.
Era el gran dels germans, i era agricultor.
Havien de fer sacrificis a Déu, i Abel i ell van sacrificar animals.
Déu va escollir el sacrifici d’Abel pels seus bons sentiments i Caïm gelós, va matar al seu germà donant-li cops amb una queixada de burro al cap.
Déu li va preguntar sobre el seu germà (sabent el que havia fet), i ell va contestar que no era responsable del seu germà.
Déu va desterrar a Caïm a les Terres de Nod.
Abel: Era el petit dels germans, era pastor.
Va ser el primer ésser humà en morir a la Terra.
Era el germà bo, tenia bons sentiments i era molt generós.
Nara:
Personatje inventat. No hi havia cap germana ni cap Nara a la història religiosa original.
Querub:
Àngel d’alta gerarquía, era un dels guardians del paradís.
En altres tradicions se’l representava com un ésser amb barreja de lleó, d’home, de bou, i d’àguila, basant-se en l’Apocalipsi.
Personatges (al llibre)
Adam:
És egoista, feble i gandul. Una mica obtús.
Viu en el passat benestant, no s'ha sabut adaptar a les noves circumstàncies.
S'aprofita de Caïm.
Eva:
És tendre, comprensiva i treballadora.
Anyora el Paradís, però l'omple l'amor al seus fills i alguns sensacions humanes com el plaer o el dolor Caïm: És el germà bo. Positiu i madur.
És incapaz d'acceptar imposicions i qüestiona als seus pares i les ordres divines.
Representa la figura humana, té impulsos sexuals, i atacs d'ira involuntària.
Abel:
És feble, envejós i cobard.
Té trets afeminats, és barbamec, ros, bell i amb veu aguda i ridícula.
Caïm li inspira enveja, i por, per la seva força i superioritat.
Nara: Abusan dels tòpics femenins.
És una bestioleta agradable, capritxosa, sencilla i despreocupada.
Querub:
No es considera ni un àngel, ni un home, ni un diable.
Representa el bé i el mal. Per la seva experiència, ha perdut la fe i conviu amb dubtes.
Diable: És el bé i el mal. És eloqüent, bondadós, massa afectuós i carregós.
Representa la bondad.
Jahvé: Representa el poder màxim i l'autoritat.
Només escolten la seva veu.
Estructura
Estructurada en un sol acte.
Té un final obert, ja que al final Caïm ha de començar una nova vida amb Nara.
La trama gira al voltan de Caïm i la seva rebel·lió: la prohibició paterna i la prohibició divina d’acostar-se al paradís.
Una vegada plantejada la situació, arriba el clímax: Caïm roba la fruita, i això serveix per donar Nara a Abel.
El desenllaç ve després de la mort d’Abel, i Caïm rep el reconeixement de Jahvé i l’espasa de Querub, per la fe que té en ell.
Temes
Tres temes principals: l’autoritarisme, el mite bíblic i la crítica del conformisme.
L’autoritarisme està representat a partir de l’autoritat paterna i divina. El mite bíblic, per criticar unes relacions familiars burgeses.
El gran inconformista és Caïm, ja que no es resigna a acceptar allò que no entén, analitza i raona tot abans d’acceptar-ho.
Tot això condemna a Caïm a la soletat. Es converteix en el portaveu de l’actitud rebel i inconformista de l’autor.
Comèdia i humor
Els moments humorístics són constants en les seqüències més tenses o problemàtiques, per relaxar lles tensions. L’enginy verbal es demostra al llarg de tota l’obra, amb el se domini del llenguatge, per tal d’aconseguir el somriure de l’espectador.
Llenguatge
Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor.
Els diàlegs són àgils, vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d’exclamacions i preguntes.
Combinen elements que donen un to popular, com l’ús d’expressions o frases fetes, d’exclamacions i d’insults.
Representacions
L'obra va ser representada a diferents teatres.
Un d'ells va ser el Teatre Romea.
També és va representar a la televisió.
És va fer una película per TV3, a l'any 1992.
Dirigida per Edurado Cortés i amb el guió de Joan Oliver.
Durava 97 minuts.
Joan Oliver va néixer a Sabadell al 1899 i va morir a Barcelona 1986. Era més conegut com a
Pere Quart, ja que d'once germans que eren, ella era el quart i va ser l'únic que va sobreviure.
És un dels poetes i dramaturg més important de la literatura catalana.
Va estudiar dret i al 1919 va formar el Grup de Sabadell junt amb Francesc Rabal i Armand Obiols.
Aquest grup tenia influència vanguardista i humoristica.
El seu teatre va patir dues etapes:
La primera etapa va ser de l'any 1928 al 1936.
És l'inici de la producció de l'autor, i trobem peces amb la técnica de la comèdia burgesa.
To crític i realista de la societat. Els personatges són negatius i representats esquemàticament, ademés manca d'una anàlisi psicològica amb profunditat.
La segona etapa comença després de la Guerra Civil. Període dur i difícil.
Abocat a l'exili, o a la prohibició de representar obres en català.
Al 1945, els aliats en la Segona Guerra Mundial, permeten alguna representació.
Habia control de censura.
La seva obra
Poesia
" Les decapitacions"
" Oda a Barcelona"
" Saló de tardor"
" Poesia de Pere Quart"
" Terra de naufragis"
" Vacances pagades"
Poesia infantil i juvenil
" Pingüí"
Narrativa breu
" L'any que ve"
" Una tragèdia a Lil·liput"
" Contraban"
" Biografia de Lot i altres proses"
" Dos textos"
" Tres contes
Teatre
" Una mena d'orgull"
" Cataclisme"
" Allò que tal vegadas'esdevingué La fam Quasi un parís"
" Crítica literària o assaig"
"El mestre Fabra, recordat"
"Francesc Trasabal, recordat"
"Notícia biogràfica d'Armand Obiols"
Traduccions
Del francés
De l'alemany
De l'italià
Del català
Del rus
Del grec
Allò que tal vegada s'esdevingué és l'obra més reeixida de la primera etapa de l'autor, i una de les més importants de la seva producció dramàtica.
L'obra presenta dues versions: la primera data de 1936 i fou reeditada el 1970; la segona, de 1977, fou publicada dins Teatre original.
L'obra presenta set personatges, més uns àngels i una veu que és Jahvè.
L'autor, s'ha basat en el primer llibre de la Bíblia: l'Antic Testament i el Génesis, però la valoració dels personatges ha estat completament invertida.
Els bons són els dolents i els dolents són els bons.
Personatges (a la Bíblia)
Adam:
Va ser el primer home creat per Déu, va ser creat amb fang. Era el primer missatger de Déu i va començar la profecia.
Eva:
Va ser creada per Déu, d’una costella d’Adam.
Va ser la primera dona en la Terra. La serp la va enganyar i va menjar del fruit prohibit.
També va donar a Adam i van ser desterrats de l’Eden.
Van haver de treballar, reproduir-se i podien morir.
Caïm:
Fill de Adam i Eva, germà d’Abel.
Era el gran dels germans, i era agricultor.
Havien de fer sacrificis a Déu, i Abel i ell van sacrificar animals.
Déu va escollir el sacrifici d’Abel pels seus bons sentiments i Caïm gelós, va matar al seu germà donant-li cops amb una queixada de burro al cap.
Déu li va preguntar sobre el seu germà (sabent el que havia fet), i ell va contestar que no era responsable del seu germà.
Déu va desterrar a Caïm a les Terres de Nod.
Abel:
Era el petit dels germans, era pastor.
Va ser el primer ésser humà en morir a la Terra.
Era el germà bo, tenia bons sentiments i era molt generós.
Nara:
Personatje inventat. No hi havia cap germana ni cap Nara a la història religiosa original.
Querub:
Àngel d’alta gerarquía, era un dels guardians del paradís.
En altres tradicions se’l representava com un ésser amb barreja de lleó, d’home, de bou, i d’àguila, basant-se en l’Apocalipsi.
Personatges (al llibre)
Adam:
És egoista, feble i gandul. Una mica obtús.
Viu en el passat benestant, no s'ha sabut adaptar a les noves circumstàncies.
S'aprofita de Caïm.
Eva:
És tendre, comprensiva i treballadora.
Anyora el Paradís, però l'omple l'amor al seus fills i alguns sensacions humanes com el plaer o el dolor
Caïm:
És el germà bo. Positiu i madur.
És incapaz d'acceptar imposicions i qüestiona als seus pares i les ordres divines.
Representa la figura humana, té impulsos sexuals, i atacs d'ira involuntària.
Abel:
És feble, envejós i cobard.
Té trets afeminats, és barbamec, ros, bell i amb veu aguda i ridícula.
Caïm li inspira enveja, i por, per la seva força i superioritat.
Nara:
Abusan dels tòpics femenins.
És una bestioleta agradable, capritxosa, sencilla i despreocupada.
Querub:
No es considera ni un àngel, ni un home, ni un diable.
Representa el bé i el mal. Per la seva experiència, ha perdut la fe i conviu amb dubtes.
Diable:
És el bé i el mal. És eloqüent, bondadós, massa afectuós i carregós.
Representa la bondad.
Jahvé:
Representa el poder màxim i l'autoritat.
Només escolten la seva veu.
Estructura
Estructurada en un sol acte.
Té un final obert, ja que al final Caïm ha de començar una nova vida amb Nara.
La trama gira al voltan de Caïm i la seva rebel·lió: la prohibició paterna i la prohibició divina d’acostar-se al paradís.
Una vegada plantejada la situació, arriba el clímax: Caïm roba la fruita, i això serveix per donar Nara a Abel.
El desenllaç ve després de la mort d’Abel, i Caïm rep el reconeixement de Jahvé i l’espasa de Querub, per la fe que té en ell.
Temes
Tres temes principals: l’autoritarisme, el mite bíblic i la crítica del conformisme.
L’autoritarisme està representat a partir de l’autoritat paterna i divina.
El mite bíblic, per criticar unes relacions familiars burgeses.
El gran inconformista és Caïm, ja que no es resigna a acceptar allò que no entén, analitza i raona tot abans d’acceptar-ho.
Tot això condemna a Caïm a la soletat. Es converteix en el portaveu de l’actitud rebel i inconformista de l’autor.
Comèdia i humor
Els moments humorístics són constants en les seqüències més tenses o problemàtiques, per relaxar lles tensions.
L’enginy verbal es demostra al llarg de tota l’obra, amb el se domini del llenguatge, per tal d’aconseguir el somriure de l’espectador.
Llenguatge
Els personatges usen un llenguatge clar i entenedor.
Els diàlegs són àgils, vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d’exclamacions i preguntes.
Combinen elements que donen un to popular, com l’ús d’expressions o frases fetes, d’exclamacions i d’insults.
Representacions
L'obra va ser representada a diferents teatres.
Un d'ells va ser el Teatre Romea.
També és va representar a la televisió.
És va fer una película per TV3, a l'any 1992.
Dirigida per Edurado Cortés i amb el guió de Joan Oliver.
Durava 97 minuts.