Hem llegit el llibre “El quadern d'Aram”, de Maria Àgels Anglada. Hem fet el resum del llibre, uns exercicis, la biografia, llengua i estil, i argument i estructura. Maria Àngels Angladava néixer a Vic (Barcelona), al 1930 i va morir a Figueres (Gerona), al 1999.
Va ser una escriptoraespanyola en llengua catalana. Es va llicenciar en filologiaclàssica i va cultivar la criticaliterària amb atenció a poetescatalans, italians i els mitesgrecs.
Va ser col·laboradora de Canigó, Elport, Reduccions i 9 país.
Va ser professora a Figueres durant molts anys.
Va escriure “Memòries d'un pagès del segle XVIII”, amb el seu marit Jordi Geli.
Amb la narrativa, va guayar el premi JosepPla al 1978 amb “Les closes”, el premi Lletrad'Or al 1985 amb “Sandàlies d'escuma” i el premi Nacional de la Crítica amb “Artemísia” (1989), “L'agent del rei” (1991) i “el violí d'Auschwitz” (1994).
Amb la poesia va publicar “Díptic” (1972) i “Kiparíssia” (1980).
Part de la seva obra va ser musicalitzada a l'espectacle de JosepTero “Et deixaré la veu” (2002), on va sortir un disc amb el mateix nom.
Al 1994 va rebre la Cruz de SanJorge i al 1996 va ser nombrada fillaadoptiva de Figueres.
Obra Poesia
“Díptic”
“Kiparíssia”
“Columnes d'hores” “Arietta”
Novel·la
“Les Closes”
“No em dic Laura”
“Viola d'Amore”
“Sandàlies d'escuma”
“Artemísia”
“La daurada Parmèlia i altres contes”
“L'agent del rei”
“El violí d'Auschwitz”
“Dones soles: 14 contes”
“Quadern d'Aram”
“Nit de 1911” “L'àngel”
Infantil i juvenil
“El bosc de vidre: un conte d'en Bernat”
“La grua Estontola”
“L'hipopòtam blau”
“El Bruel de Castello”
“Relats de mitologia I. Els Déus”
“Relats de mitologia II. Els herois” “Nadal”
Crítica literària o assaig
“Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”
“Memòries d'un pagès del S.XVIII”
“El mirall de Narcís / el mite grec en els poetes catalans”
“Paisatge amb poetes”
“Carme Montoriol”
“Paradís amb poetes”
“Retalls de la vida a Grecia i Roma” “Les dones de l'Odissea”
Traduccions realitzades per l'autor/a
“Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques” “Epigrames de Meleagre de Gadara”
Obres traduïdes A l'anglès Al castellà Al gallec A l'italià Al portuguès Al rus
Altres “Antologies poètiques col·lectives“ “Edicions de bibliòfil”
“Vic” “Figueres, ciutat de les idees”
"El quadern d'Aram"es va publicar l'any 1997. Tracta sobre un noi de 15 anys que es dedica a escriure les seves vivències en un quadern, després del genocidi d'Armènia.
Argument Les veus d'Aram i la seva mare, conservades en un quadern, l'assassinat de milers d'armenis, a mans dels turcs,des de la mar Negra a Cicília. Va Segle XIX, fins a l'any 1919.
Va ser el primer gran genocidi del segle XX.
A causa de la malaltia d'Aram i un promesa que li fa la mare de pelegrinar fins al monestir de Narek, Aram i la seva mare escapen de la mort.
El recorregut vital de mare i fill, un viatge iniciàtic que fa que Aram.
El viatge és llarg i ple d'obstacles.
De Trebisonda, es dirigeixen a Van, a la riba del llac Van, s'endinsen a Pèrsia, arriben fins a Ecmiadzin, estàn un temps a Jerevan, viatgen a Atenes, s'embarquen al port de Pireu, passen per Corint, fan escala a Patràs i a Bríndisi, continuen la navegació fins a Gènova i finalment a Marsella.
Personatges Aram
Representa els origens més llunyans del poble armeni. I el mont Ararat, “la muntanya santa” de Marik.
Marik
La mare, presenta similituds fòniques amb el mot que, en armeni, significa “mare”, Mayrig. Representa la mare autonomàsia. La mare escriu per no deixar a l'aire la seva història i per no oblidar les dissorts.
Estructura S'inicia amb una “reconeixença”, i segueix un mapa de les zones on passen les accions.
Té una cronologia final, que divideix en dos apartats: alguns antecedents històrics i genocidi dels armenis.
Nota: dades per contextualitzar, que s'afegeixen al primer capítol. Epíleg: clou l'acció, i dona més informació al lector i situa els fets. Pròleg: és el primer capítol, explica el génesis de la novel·la i les claus per comprendre la novel·la: un viatge a Rodes amb escala a Atenes; la poesia de Ran Nazariantz, de Daniel Varujan i els dos volumets de poesia armènia traduïda al francés, comprats a Atenes durant l'esmetat viatge; el carnet del coraller grec Kondos de Cadaqués; el drac de Rodes trobat a Cadaqués, i la coneixença de l'hel·lenista armènia Maria Ohannesian. Aram: primer, segon, tercer, quart i sisé. Marik: cinqué i seté.
Llengua i estil Estil depurat, contingut, però amarat de lirisme.
La prosa flueix transparent, sense entrebancs, amb senzillesa i aparent facilitat.
Pretén arribar al públic lector.
La seva veu és clara i afermada, com la dels avantpassats, de Verdaguer, d'Homes, de Safo, d'Horaci, de Dant. A favor dels “justos”. Anglada en ha deixat la seva veu per sempre. Contra la injustía.
Hem fet el resum del llibre, uns exercicis, la biografia, llengua i estil, i argument i estructura.
Maria Àngels Anglada va néixer a Vic (Barcelona), al 1930 i va morir a Figueres (Gerona), al 1999.
Va ser una escriptora espanyola en llengua catalana. Es va llicenciar en filologia clàssica i va cultivar la critica literària amb atenció a poetes catalans, italians i els mites grecs.
Va ser col·laboradora de Canigó, El port, Reduccions i 9 país.
Va ser professora a Figueres durant molts anys.
Va escriure “Memòries d'un pagès del segle XVIII”, amb el seu marit Jordi Geli.
Amb la narrativa, va guayar el premi Josep Pla al 1978 amb “Les closes”, el premi Lletra d'Or al 1985 amb “Sandàlies d'escuma” i el premi Nacional de la Crítica amb “Artemísia” (1989), “L'agent del rei” (1991) i “el violí d'Auschwitz” (1994).
Amb la poesia va publicar “Díptic” (1972) i “Kiparíssia” (1980).
Part de la seva obra va ser musicalitzada a l'espectacle de Josep Tero “Et deixaré la veu” (2002), on va sortir un disc amb el mateix nom.
Al 1994 va rebre la Cruz de San Jorge i al 1996 va ser nombrada filla adoptiva de Figueres.
Obra
Poesia
“Díptic”
“Kiparíssia”
“Columnes d'hores”
“Arietta”
Novel·la
“Les Closes”
“No em dic Laura”
“Viola d'Amore”
“Sandàlies d'escuma”
“Artemísia”
“La daurada Parmèlia i altres contes”
“L'agent del rei”
“El violí d'Auschwitz”
“Dones soles: 14 contes”
“Quadern d'Aram”
“Nit de 1911”
“L'àngel”
Infantil i juvenil
“El bosc de vidre: un conte d'en Bernat”
“La grua Estontola”
“L'hipopòtam blau”
“El Bruel de Castello”
“Relats de mitologia I. Els Déus”
“Relats de mitologia II. Els herois”
“Nadal”
Crítica literària o assaig
“Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”
“Memòries d'un pagès del S.XVIII”
“El mirall de Narcís / el mite grec en els poetes catalans”
“Paisatge amb poetes”
“Carme Montoriol”
“Paradís amb poetes”
“Retalls de la vida a Grecia i Roma”
“Les dones de l'Odissea”
Traduccions realitzades per l'autor/a
“Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques”
“Epigrames de Meleagre de Gadara”
Obres traduïdes
A l'anglès
Al castellà
Al gallec
A l'italià
Al portuguès
Al rus
Altres
“Antologies poètiques col·lectives“
“Edicions de bibliòfil”
“Vic”
“Figueres, ciutat de les idees”
"El quadern d'Aram" es va publicar l'any 1997.
Tracta sobre un noi de 15 anys que es dedica a escriure les seves vivències en un quadern, després del genocidi d'Armènia.
Argument
Les veus d'Aram i la seva mare, conservades en un quadern, l'assassinat de milers d'armenis, a mans dels turcs,des de la mar Negra a Cicília. Va
Segle XIX, fins a l'any 1919.
Va ser el primer gran genocidi del segle XX.
A causa de la malaltia d'Aram i un promesa que li fa la mare de pelegrinar fins al monestir de Narek, Aram i la seva mare escapen de la mort.
El recorregut vital de mare i fill, un viatge iniciàtic que fa que Aram.
El viatge és llarg i ple d'obstacles.
De Trebisonda, es dirigeixen a Van, a la riba del llac Van, s'endinsen a Pèrsia, arriben fins a Ecmiadzin, estàn un temps a Jerevan, viatgen a Atenes, s'embarquen al port de Pireu, passen per Corint, fan escala a Patràs i a Bríndisi, continuen la navegació fins a Gènova i finalment a Marsella.
Personatges
Aram
Representa els origens més llunyans del poble armeni. I el mont Ararat, “la muntanya santa” de Marik.
Marik
La mare, presenta similituds fòniques amb el mot que, en armeni, significa “mare”, Mayrig.
Representa la mare autonomàsia. La mare escriu per no deixar a l'aire la seva història i per no oblidar les dissorts.
Estructura
S'inicia amb una “reconeixença”, i segueix un mapa de les zones on passen les accions.
Té una cronologia final, que divideix en dos apartats: alguns antecedents històrics i genocidi dels armenis.
Nota: dades per contextualitzar, que s'afegeixen al primer capítol.
Epíleg: clou l'acció, i dona més informació al lector i situa els fets.
Pròleg: és el primer capítol, explica el génesis de la novel·la i les claus per comprendre la novel·la: un viatge a Rodes amb escala a Atenes; la poesia de Ran Nazariantz, de Daniel Varujan i els dos volumets de poesia armènia traduïda al francés, comprats a Atenes durant l'esmetat viatge; el carnet del coraller grec Kondos de Cadaqués; el drac de Rodes trobat a Cadaqués, i la coneixença de l'hel·lenista armènia Maria Ohannesian.
Aram: primer, segon, tercer, quart i sisé.
Marik: cinqué i seté.
Llengua i estil
Estil depurat, contingut, però amarat de lirisme.
La prosa flueix transparent, sense entrebancs, amb senzillesa i aparent facilitat.
Pretén arribar al públic lector.
La seva veu és clara i afermada, com la dels avantpassats, de Verdaguer, d'Homes, de Safo, d'Horaci, de Dant. A favor dels “justos”.
Anglada en ha deixat la seva veu per sempre. Contra la injustía.
Enllaços:
www.escriptors.cat/autors/angladama
lletra.uoc.edu/ca/autor/maria-angels-anglada
es.wikipedia.org/wiki/Maria_Àngels_Anglada