Hem treballat el llibre de Montserrat Roig,"Ramona, adéu". Hem llegit el llibre i l'hem resumit, ademés de fer un dossier d'activitats.
Motserrat Roig i Fransitorra va néixer a Barcelona el 13 de juny del 1946 i va morir al 1991. pertanyia a una familia burgesa liberal de la dreta de l’Eixample. Des de ben jove va participar en moviments de protesta. Estudià filosofia i lletres, i es va doctorar al 1970. Va escriure novel·les, contes, reportatges i articles periodístics, ademés de presentar i dirigir diversos programes de televisió, i ser entrevistadora. Va guanyar el premi Víctor Català“Molta roba i poc sabó, i tan neta que la volen”. SantJordi al 1976“El temps de les cireres”, al 1978 guanya el premi Crítica Serra d’Or al 1978, amb “Els catalans als camps de nazis”, i “L’agulla daurada”Nacional de Literatura Catalana al 1986. Va ser columnista de premsa diària i lluitar per la condició de la dona. Membre Llengua Catalana i vicepresidenta de la seva Junta Territorial del Principat de Catalunya de 1989al1990.
La seva Obra
Novel·la
Ramona, adéu
El temps de les cireres
L'hora violeta
L'òpera quotidiana
La veu melodiosa Narrativa breu
Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen
El cant de la joventut
Teatre
Reivindicació de la senyora Clito Mestres
Crítica literària o assaig
Els catalans als camps nazis.
L'agulla daurada.
Barcelona a vol d'ocell
L'autèntica història de Catalunya
Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991
La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació.
Altres
Personatges.
Retrats paral·lels
Josep Andreu i Abelló: la pràctica de l'idealisme
Diàlegs a Barcelona: Isabel Clara Simó / Montserrat Roig.
Montserrat Roig: 100 pagines triades per mi
Pau Vila: he viscut! Biografia oral
Xavier Carbonell.
Retrats i personatges.
"Ramona, adéu" és un dels llibres més importants de Montserrat Roig el qual explica les històries de tres dones (àvia, mare i filla) en èpoques diferents, com un matrimoni distanciat íntimament, un amor irrealitzable, el suïcidi de la generació romàntica de la preguerra i la guerra, el desfasament que viuen alguns universitaris entre el món que somnien i la realitat que volen transformar. Personatges
Són tres dones d’èpoques diferents. Mundeta Jover, últim quart del segle XIX, frustrada, ja que no hi ha correspondència entre les il·lusions i els somnins que té i la seva vida quotidiana. Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat. Gustave Flaubert, Madame Bovary, insatisfeta Victor Amat, que no respondrà a les seves expectatives. Al final reconeix el fracàs. diari personal, seves relfexions: el marit i el casament, el viatges de noces, el rebuig de Gràcia... Mundeta Venturaés bleda, poruga i submisa. Depenia de la seva mare, i després del marit, enJoan Claret. es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula. Ignasi Costa, se suicida, vida ben diferent de la imaginada, grisa, sobretot després del matrimoni amb en Joan Claret, que accepta amb resignació. Joan la converteix en un simple apèndix de la seva persona, i quan es queda embarassada, desitja no tenir una filla. La guerra, i les jornades de recerca del marit per les runes del bombardeix del Coliseum, mancarà un canvi. Mundeta Claret és complexa i contradictòria, és la més lliure de les tres dones i la menys subordinada als condicionaments socials i morals. Jordi Soteres, és presonera d'una relació que la fa infeliç. Pensa i sent el que ella creu que ha de fer, pensar o sentir.
Tema i argument
El tema és: l’amor. També tracta sobre el fracàs, personal i col·lectiu. L’argument és: la Mundeta Jover es casai explica la seva vida, alterada per la relació amb un estudiant, Victor Amat, i el naixement de la sevafilla, fins la mort del seu marit. Mundeta Ventura, mostra les dificultats que té per moure’s en societat, el “festeig” amb l’Ignasi Costai les vicissituds per buscar el seu marit durant la Guerra Civil. Mundeta Claret,a partir de la seva relació amb el Jordi Soteres i els esdeveniments polítics del moment, va prenent agunes decisions sobre la seva vida. El relatés: la història personal de les tres dones. Hi ha una crònica en tres temps , des de finals del segle XIXfins als anys setanta del XX.
Espai
Mundeta Jover, Barcelona definals del segle XIX i principis del segle XX. expansió, havia passat l'enderrocament de les muralles, i el naixement del barri l'Eixample. “Ciutadella” Mundeta Ventura, Barcelona en crisis, i acabarà amb laguerra civil. “Riba, Rambla i la carretera de l'Arrabassada” Mundeta Claret, Barcelona grisa i decadent,desordenada, anàrquica, amb diferències de tot tipus, que menysprea els edificis artistics. Temps
La Mundeta Jover al 1893,casada amb en Francisco Ventura. Va viure els atemptats del Liceu i la pèrdua de Cuba i les Filipines. Mundeta Ventura, va patir al 1938 bombardeixos, la República1931, fetsd'Octubre al 1934 i la GuerraCivil espanyola. Mundeta Claretva viurela dictadura franquista i va participar en el SindicatDemocràtic d'Estudiantsi en les assamblees universitàries de finlas dels anys seixanta. Estructura
Té unaconstrució complexa. No té capítols. Seqüènciesalternades, les històries deles tres dones.
S'inicia amb Mundeta Claret.
Seqüències separades amb espais en blanc, explica la història de les tres dones.
La primera: Mundeta Jover, 6 de desembre de 1894. La segona: Mundeta Claret, década dels seixanta del segle XX. La tercera: Mundeta Ventura, 14 d'abril de 1932. Després aparéixen fragments intercalats, sobre les tres dones: trenta-set de l'àvia, onze de la filla, i disset de la néta. 3. Reprén l'episodi inicial. Narrador i punt de vista
Us del monòleg en cursiva, la Mundeta Ventura Prepetició de paraules i la reiteració de le conjuncions copulatives “i” i “que” per simular espontaneïtat. També refranys i frases fetes. LaMundeta Jover escriu un diaripersonal, ella li diu dietari. Predomina la narració en tercera persona per un narrador omniscient, que explica el que fan, diuen i pensen els personatges. Mundeta JoveriMundeta Ventura, s'introdueixen les veus dels personetges o el discrus directe es barreja amb l'indirecte. La Mundeta Ventura 1931al1934. Para atenció als detalls i als matissos: olor, sensacions La varietat de materials caracteritzen a Mundeta Claret.
Simbologia
Els detalls funcionen a anticipadors del futur o com a evocadors del passat. Tressímbols: Víctor Amat és la personificaó de l'amor pur per a la Mundeta Jover, LaMundeta Ventura s'imbolitza la frustració amorós amb els cactus. L'Ignasi tenia una opinió sobre els cactus i en Joan també. Finalment acabarà resignada amb tot i els col·leccionarà. La Mundeta Jover la papallona. Són símbols de sensibilitat i de llibertat. A en Francisco les que li agraden són les que té fremades i guardades en capses que simbolitzen la convencionalitat i l'immobilisme. Llengua i estil
És fidel a les regles i normes gramaticals. Selecció i elaboració. La versemblança i la vivacitat,col·loquials i populars sobretos de lèxic. Els modismescomparatius, les locucions i els refranys són freqüents en la novel·la. La vivesa s'accentua per la preferència de l'oració coordinada i la repetició de mots. El llenguatge li serveix també per carateritzar molt bé la petita burgesia de l'Eixample Trobem castellanismes lèxics, gal·licismes i anglicismes
Temps retrospectiu: una evocació del passat des del present narratiu. confonen realitats i el passat substitueix el present, s'utilitza flash-back. El.lipsi: eliminen períodes de la història relatada i es controla la velocitat. Anticipació: anticipar-se als fets.
Motserrat Roig i Fransitorra va néixer a Barcelona el 13 de juny del 1946 i va morir al 1991.
pertanyia a una familia burgesa liberal de la dreta de l’Eixample.
Des de ben jove va participar en moviments de protesta.
Estudià filosofia i lletres, i es va doctorar al 1970.
Va escriure novel·les, contes, reportatges i articles periodístics, ademés de presentar i dirigir diversos programes de televisió, i ser entrevistadora.
Va guanyar el premi Víctor Català “Molta roba i poc sabó, i tan neta que la volen”. Sant Jordi al 1976 “El temps de les cireres”, al 1978 guanya el premi Crítica Serra d’Or al 1978, amb “Els catalans als camps de nazis”, i “L’agulla daurada” Nacional de Literatura Catalana al 1986.
Va ser columnista de premsa diària i lluitar per la condició de la dona.
Membre Llengua Catalana i vicepresidenta de la seva Junta Territorial del Principat de Catalunya de 1989 al 1990.
La seva Obra
Novel·la
Ramona, adéu
El temps de les cireres
L'hora violeta
L'òpera quotidiana
La veu melodiosa
Narrativa breu
Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen
El cant de la joventut
Teatre
Crítica literària o assaig
Altres
"Ramona, adéu" és un dels llibres més importants de Montserrat Roig el qual explica les històries de tres dones (àvia, mare i filla) en èpoques diferents, com un matrimoni distanciat íntimament, un amor irrealitzable, el suïcidi de la generació romàntica de la preguerra i la guerra, el desfasament que viuen alguns universitaris entre el món que somnien i la realitat que volen transformar.
Personatges
Són tres dones d’èpoques diferents.
Mundeta Jover, últim quart del segle XIX, frustrada, ja que no hi ha correspondència entre les il·lusions i els somnins que té i la seva vida quotidiana.
Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat.
Gustave Flaubert, Madame Bovary, insatisfeta
Victor Amat, que no respondrà a les seves expectatives. Al final reconeix el fracàs.
diari personal, seves relfexions: el marit i el casament, el viatges de noces, el rebuig de Gràcia...
Mundeta Ventura és bleda, poruga i submisa.
Depenia de la seva mare, i després del marit, en Joan Claret.
es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula.
Ignasi Costa, se suicida, vida ben diferent de la imaginada, grisa, sobretot després del matrimoni amb en Joan Claret, que accepta amb resignació.
Joan la converteix en un simple apèndix de la seva persona, i quan es queda embarassada, desitja no tenir una filla.
La guerra, i les jornades de recerca del marit per les runes del bombardeix del Coliseum, mancarà un canvi.
Mundeta Claret és complexa i contradictòria, és la més lliure de les tres dones i la menys subordinada als condicionaments socials i morals.
Jordi Soteres, és presonera d'una relació que la fa infeliç.
Pensa i sent el que ella creu que ha de fer, pensar o sentir.
Tema i argument
El tema és: l’amor.
També tracta sobre el fracàs, personal i col·lectiu.
L’argument és: la
Mundeta Jover es casa i explica la seva vida, alterada per la relació amb un estudiant, Victor Amat, i el naixement de la seva filla, fins la mort del seu marit.
Mundeta Ventura, mostra les dificultats que té per moure’s en societat, el “festeig” amb l’Ignasi Costa i les vicissituds per buscar el seu marit durant la Guerra Civil.
Mundeta Claret, a partir de la seva relació amb el Jordi Soteres i els esdeveniments polítics del moment, va prenent agunes decisions sobre la seva vida.
El relat és: la història personal de les tres dones.
Hi ha una crònica en tres temps , des de finals del segle XIX fins als anys setanta del XX.
Espai
Mundeta Jover, Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX.
expansió, havia passat l'enderrocament de les muralles, i el naixement del barri l'Eixample. “Ciutadella”
Mundeta Ventura, Barcelona en crisis, i acabarà amb la guerra civil. “Riba, Rambla i la carretera de l'Arrabassada”
Mundeta Claret, Barcelona grisa i decadent, desordenada, anàrquica, amb diferències de tot tipus, que menysprea els edificis artistics.
Temps
La Mundeta Jover al 1893,casada amb en Francisco Ventura. Va viure els atemptats del Liceu i la pèrdua de Cuba i les Filipines.
Mundeta Ventura, va patir al 1938 bombardeixos, la República 1931, fets d'Octubre al 1934 i la Guerra Civil espanyola.
Mundeta Claret va viure la dictadura franquista i va participar en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en les assamblees universitàries de finlas dels anys seixanta.
Estructura
Té una construció complexa. No té capítols.
Seqüències alternades, les històries de les tres dones.
- S'inicia amb Mundeta Claret.
- Seqüències separades amb espais en blanc, explica la història de les tres dones.
La primera: Mundeta Jover, 6 de desembre de 1894.La segona: Mundeta Claret, década dels seixanta del segle XX.
La tercera: Mundeta Ventura, 14 d'abril de 1932.
Després aparéixen fragments intercalats, sobre les tres dones: trenta-set de l'àvia, onze de la filla, i disset de la néta.
3. Reprén l'episodi inicial.
Narrador i punt de vista
Us del monòleg en cursiva, la Mundeta Ventura
Prepetició de paraules i la reiteració de le conjuncions copulatives “i” i “que” per simular espontaneïtat.
També refranys i frases fetes.
La Mundeta Jover escriu un diari personal, ella li diu dietari.
Predomina la narració en tercera persona per un narrador omniscient, que explica el que fan, diuen i pensen els personatges.
Mundeta Jover i Mundeta Ventura, s'introdueixen les veus dels personetges o el discrus directe es barreja amb l'indirecte.
La Mundeta Ventura 1931 al 1934.
Para atenció als detalls i als matissos: olor, sensacions
La varietat de materials caracteritzen a Mundeta Claret.
Simbologia
Els detalls funcionen a anticipadors del futur o com a evocadors del passat.
Tres símbols: Víctor Amat és la personificaó de l'amor pur per a la Mundeta Jover,
La Mundeta Ventura s'imbolitza la frustració amorós amb els cactus.
L'Ignasi tenia una opinió sobre els cactus i en Joan també.
Finalment acabarà resignada amb tot i els col·leccionarà.
La Mundeta Jover la papallona.
Són símbols de sensibilitat i de llibertat.
A en Francisco les que li agraden són les que té fremades i guardades en capses que simbolitzen la convencionalitat i l'immobilisme.
Llengua i estil
És fidel a les regles i normes gramaticals.
Selecció i elaboració. La versemblança i la vivacitat, col·loquials i populars sobretos de lèxic.
Els modismes comparatius, les locucions i els refranys són freqüents en la novel·la.
La vivesa s'accentua per la preferència de l'oració coordinada i la repetició de mots.
El llenguatge li serveix també per carateritzar molt bé la petita burgesia de l'Eixample
Trobem castellanismes lèxics, gal·licismes i anglicismes
Temps retrospectiu: una evocació del passat des del present narratiu. confonen realitats i el passat substitueix el present, s'utilitza flash-back.
El.lipsi: eliminen períodes de la història relatada i es controla la velocitat.
Anticipació: anticipar-se als fets.