Recent Changes

em llegit "Com un foc invisible... Antologia poètica" de Màrius
Màrius Torres i Pereña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
Va néixer en una familia benestant, de metges i advocats, i eres republicans.

Al tercer trimestre em llegit de Màrius Torres, i per tant, amb aquest llibre em acabat el curs.
Màrius Torres i Pereña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
JORDI SABATÉS: "Noche oscura" 2008
MIQUEL ÀNGEL TENA: "Tot el fred que s'acosta. Poesies de Màrius Torres" 1987
"Com un foc invisible... Antologia poètica" és un recull de poemes de Màrius Torres.
{9788492672141.jpg}
La generació sacrificada
Era aquella generació dels nascuts al principi del segle XX.

“Poesies” es va publicar pòstumament gràcies a Joan Sales, vuit anys després de la seva mort, al 1950, i va aparéixer dins “Llibres de l’Óssa Menor”
{marius_torres.jpg}
Obra
Poesia
Poesies 1947
Poesies 1950
Poesies 1953
Poesia 1985
Poesia i altres escrits 1993-1998
Poesia 1994
Variacions sobre un tema de Händel 2006
Obres traduïdes
Anglès
Castellà
Discografia
LLUÍS LLACH: "I si canto trist" 1974
LLUÍS LLACH: "Nu XXX anys" 2007
LLUÍS LLACH: "Poetes 2004" 2007
XAVIER MONGE TRIO: "Altres cançons a Mahalta. Músiques sobre els poemes de Màrius Torres" 2006
MUHEL: "Siluetes" 2003
JORDI ORÓ: "Un batec lliure" 2003
XAVIER RIBALTA: "De Papasseit a Léo Ferré" 2002
JORDI SABATÉS: "La UdL a Màrius Torres" 2003
JORDI SABATÉS: "Noche oscura" 2008
MIQUEL ÀNGEL TENA: "Tot el fred que s'acosta. Poesies de Màrius Torres" 1987
La generació sacrificada
Era aquella generació dels nascuts al principi del segle XX.
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
Temàtica
la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.

Però més tard encara patiria més amb les censures del franquisme, que aquesta autors nascuts a principis del segle XX viuràn.
Màrius Torres un poeta líric
la creació artística.
Elsartística.Els referents particulars, la tradició líria.
Lalíria.La incorporació de i cultures diferents.
Endiferents.En la mostra
Exemplifica unes de les concrecions d'aquest principi: el discurs indirecte.
La sinestèsia, barreja de percepcions sensonrials, és un element del discurs indirecte molt freqüent en l'obra de Torres, com a “Lorelei”.
Els sentiments expressats pel jo líric ens arriba per camí indirecte de les imatges.
La tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, dels models simbolistes francesos.
Mètrica
Explotar immensos recursos mètrics.
Alterna formes fixes com el sonet, amb mostres del sonet anglès, l'estança o la tanka, amb alexandrins apariats o composicions polimètriques.
”La forma no destrueix el misteri, sinnó que el revela” (Ballart, 1998).
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
Temàtica
No és gaire extensa, contempla l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.
Cromatisme i sinestèsies en els poemes escrits a partir de 1939; la importància dels cels i la figura del ocells, amb diferents valors simbólics.
El tema de l'esperança és desenvolupat, en els poemes de tema cívic i religiós.
El tema cívic, parla de la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.
Tot això, és possible agrupar els temes en un parell d'eixos on s'estructuren: la poesia com a expressió de sentiments i emocions i la poesia com a indagació filisoficomoral; en el primer el jo líric deixa fluir angúnies, pors, neguits, esperances, en el segon s'interroga i interroga sobre el sentit de la humanitat.
món.
Un reduït nombre de poemes restaria fora d'aquest parell d'eixos: serien aquells on el jo líric rebutja el món que l'envolta i en proposa un d'alternatiu.
Sap fusionar fons i forma, amb un to de confessió, a mitja veu; el to en què es fan les confidències i es revelen els secrets, sense retòriques buides. I aconsegueixen que la seva veu flueixi melodiosa, a partir d'un ritme que se'ns enduu com la música de Mozart.

em llegit "Com un foc invisible... antologia poètica" de Màrius
Màrius Torres i Pereña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
Va néixer en una familia benestant, de metges i advocats, i eres republicans.
Al 1937 va fer un recull de poemes “Ivencions” i va guanyar el premi Folguera de la Generalitat de Cataunya.
“Poesies” es va publicar pòstumament gràcies a Joan Sales, vuit anys després de la seva mort, al 1950, i va aparéixer dins “Llibres de l’Óssa Menor”
LA GENERACIÓ SACRIFICADA
La{marius_torres.jpg}
La generació sacrificada era
Era aquella generació
Com per exemple Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Roselló-Porcel, Joan Teixidor, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre altres.
Al segle XX acavava d'entrar la revolució industrial i la literatura estava en decadència.
Però més tard encara patiria més amb les censures del franquisme, que aquesta autors nascuts a principis del segle XX viuràn.
Segons la designació de Joan Fuster, val la pena considerar casos com el d'Agustí Bartra i Salvador Espríu. Ja que Espríu va fer el poema de la guerra civil española “La pell de brau” (1964 i 1968), i es llegia sovint amb clau antifranquista.
EL COMBAT DE MÀRIUS TORRES COM A POETA LÍRIC
“ElMàrius Torres un poeta s'expressa en el seu combat per la Bellessa”
Màrius Torres a Carles Ribalíric
El sonet creació artística.
Els referents particulars, discurs líric i el diàleg que estableix amb la tradició líria.
La incorporació de versos als seus poemes, sota epígrafs, que donen un ampli vental de poetes de diferents epoques i cultures diferents.
Els sentiments expressats pel jo líric ens arriba per camí indirecte de les imatges.
La tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, dels models simbolistes francesos.
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
MÈTRICAMètrica
Explotar immensos recursos mètrics.
Alterna formes fixes com el sonet, amb mostres del sonet anglès, l'estança o la tanka, amb alexandrins apariats o composicions polimètriques.
Tots els recursos mètrics mostren al lector als lectors com la mètrica és molt més que un simple motlle buit en mans d'un poeta amb ofici.
”La forma no destrueix el misteri, sinnó que el revela” (Ballart, 1998).
TEMÀTICA
No és gaire extensa, contempla l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.
Cromatisme i sinestèsies en els poemes escrits a partir de 1939; la importància dels cels i la figura del ocells, amb diferents valors simbólics.
El tema de l'esperança és desenvolupat, en els poemes de tema cívic i religiós.
El tema cívic, parla de la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.
Tot això, és possible agrupar els temes en un parell d'eixos on s'estructuren: la poesia com a expressió de sentiments i emocions i la poesia com a indagació filisoficomoral; en el primer el jo líric deixa fluir angúnies, pors, neguits, esperances, en el segon s'interroga i interroga sobre el sentit de la humanitat.
món.
Un reduït nombre de poemes restaria fora d'aquest parell d'eixos: serien aquells on el jo líric rebutja el món que l'envolta i en proposa un d'alternatiu.
Sap fusionar fons i forma, amb un to de confessió, a mitja veu; el to en què es fan les confidències i es revelen els secrets, sense retòriques buides. I aconsegueixen que la seva veu flueixi melodiosa, a partir d'un ritme que se'ns enduu com la música de Mozart.
BIOGRAFIA DE MÀRIUS TORRES
Màrius Torres i Peña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
Va néixer en una familia benestant, de metges i advocats, i eres republicans.
Va ser metge i va estudiar primària al Liceu Escolar i batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Lleida, que actualment porta el seu nom.
Després va marxar a Barcelona i va estudiar medicina.
Forma part de la generació “sacrificada” amb Salvador Espriu, Rosa Leveroni, bartomeu Roselló.Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli, que havien nascut a la primera dècada del segle XX.
Quan tenia 25 anys es va posar malalt de tuberculosi i va viure fins la seva mort al Sanatori de Puig d’olena, aïllat de la societat. Aquí va ser quan va deixar de exercir com a metge i es va dedicar a la literatura. Va morir als 32 anys.
La seva poesia es simbolista, amb influència de Baudelaire i de Carles Riba.
Domina temes com l’art, la música i la naturalesa, i així reflexiona sobre la vida humana, els sentiments i la mort.
Va col·laborar al diari L'ideal amb el pseudònim de Gregori Sastre.
També va publicar “Primers poemes” (1927-1929), que estava centrat en el tema de la nit. Va col·laborar al setmanari La Jornada.
També va fer un recull “Música de cambra i altres poemes” (1931-1934).
Amb “Una fantasma com n’hi ha poques”, va rebre el premi Ignasi Iglesias.
Al 1936 va publicar l’elegia “Dolç ángel de la Mort”
Al 1937 va fer un recull de poemes “Ivencions” i va guanyar el premi Folguera de la Generalitat de Cataunya.
“Poesies” es va publicar pòstumament gràcies a Joan Sales, vuit anys després de la seva mort, al 1950, i va aparéixer dins “Llibres de l’Óssa Menor”
LA GENERACIÓ SACRIFICADA
La generació sacrificada era aquella generació dels nascuts al principi del segle XX.
Com per exemple Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Roselló-Porcel, Joan Teixidor, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre altres.
Al segle XX acavava d'entrar la revolució industrial i la literatura estava en decadència.
Però més tard encara patiria més amb les censures del franquisme, que aquesta autors nascuts a principis del segle XX viuràn.
Segons la designació de Joan Fuster, val la pena considerar casos com el d'Agustí Bartra i Salvador Espríu. Ja que Espríu va fer el poema de la guerra civil española “La pell de brau” (1964 i 1968), i es llegia sovint amb clau antifranquista.
EL COMBAT DE MÀRIUS TORRES COM A POETA LÍRIC
“El poeta s'expressa en el seu combat per la Bellessa”
Màrius Torres a Carles Riba
El sonet “El combat dels poetes” exemplifica les idees de Màrius Torres exposades en els textos pistolars procedents: presenta el tema de la lluita del poeta en l'acte de la creació artística.
Els referents particulars, discurs líric i el diàleg que estableix amb la tradició líria.
La incorporació de versos als seus poemes, sota epígrafs, que donen un ampli vental de poetes de diferents epoques i cultures diferents.
En la mostra de l'antologia trobem epígrafs medievals (Pere March), romàntics (Edgar Allan Poe), simbolistes (Baudelaire) i contemporanis (Joan Sales).
Exemplifica unes de les concrecions d'aquest principi: el discurs indirecte.
La sinestèsia, barreja de percepcions sensonrials, és un element del discurs indirecte molt freqüent en l'obra de Torres, com a “Lorelei”.
La confrontació de la mortalitat humana amb la força de sepervivència que es deriva de la conservació de la sensibilitat humana en les formes artístiques.
Els sentiments expressats pel jo líric ens arriba per camí indirecte de les imatges.
La tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, dels models simbolistes francesos.
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
MÈTRICA
Explotar immensos recursos mètrics.
Alterna formes fixes com el sonet, amb mostres del sonet anglès, l'estança o la tanka, amb alexandrins apariats o composicions polimètriques.
Versos d'art major, decasíl·labs i alexandrins, i combinacions polimètriques on aquests metres s'alternen amb versos d'art menor.
Cada poesia una peça d'art on forma i contingut es fusionen.
El virtualisme en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, defugir la monotonia.
Tots els recursos mètrics mostren al lector als lectors com la mètrica és molt més que un simple motlle buit en mans d'un poeta amb ofici.
”La forma no destrueix el misteri, sinnó que el revela” (Ballart, 1998).
TEMÀTICA
No és gaire extensa, contempla l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.
Cromatisme i sinestèsies en els poemes escrits a partir de 1939; la importància dels cels i la figura del ocells, amb diferents valors simbólics.
El tema de l'esperança és desenvolupat, en els poemes de tema cívic i religiós.
El tema cívic, parla de la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.
Tot això, és possible agrupar els temes en un parell d'eixos on s'estructuren: la poesia com a expressió de sentiments i emocions i la poesia com a indagació filisoficomoral; en el primer el jo líric deixa fluir angúnies, pors, neguits, esperances, en el segon s'interroga i interroga sobre el sentit de la humanitat.
món.
Un reduït nombre de poemes restaria fora d'aquest parell d'eixos: serien aquells on el jo líric rebutja el món que l'envolta i en proposa un d'alternatiu.
Sap fusionar fons i forma, amb un to de confessió, a mitja veu; el to en què es fan les confidències i es revelen els secrets, sense retòriques buides. I aconsegueixen que la seva veu flueixi melodiosa, a partir d'un ritme que se'ns enduu com la música de Mozart.
BIOGRAFIA DE MÀRIUS TORRES
Màrius Torres i Peña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
Va néixer en una familia benestant, de metges i advocats, i eres republicans.
Va ser metge i va estudiar primària al Liceu Escolar i batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Lleida, que actualment porta el seu nom.
Després va marxar a Barcelona i va estudiar medicina.
Forma part de la generació “sacrificada” amb Salvador Espriu, Rosa Leveroni, bartomeu Roselló.Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli, que havien nascut a la primera dècada del segle XX.
Quan tenia 25 anys es va posar malalt de tuberculosi i va viure fins la seva mort al Sanatori de Puig d’olena, aïllat de la societat. Aquí va ser quan va deixar de exercir com a metge i es va dedicar a la literatura. Va morir als 32 anys.
La seva poesia es simbolista, amb influència de Baudelaire i de Carles Riba.
Domina temes com l’art, la música i la naturalesa, i així reflexiona sobre la vida humana, els sentiments i la mort.
Va col·laborar al diari L'ideal amb el pseudònim de Gregori Sastre.
També va publicar “Primers poemes” (1927-1929), que estava centrat en el tema de la nit. Va col·laborar al setmanari La Jornada.
També va fer un recull “Música de cambra i altres poemes” (1931-1934).
Amb “Una fantasma com n’hi ha poques”, va rebre el premi Ignasi Iglesias.
Al 1936 va publicar l’elegia “Dolç ángel de la Mort”
Al 1937 va fer un recull de poemes “Ivencions” i va guanyar el premi Folguera de la Generalitat de Cataunya.
“Poesies” es va publicar pòstumament gràcies a Joan Sales, vuit anys després de la seva mort, al 1950, i va aparéixer dins “Llibres de l’Óssa Menor”
LA GENERACIÓ SACRIFICADA
La generació sacrificada era aquella generació dels nascuts al principi del segle XX.
Com per exemple Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Roselló-Porcel, Joan Teixidor, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre altres.
Al segle XX acavava d'entrar la revolució industrial i la literatura estava en decadència.
Però més tard encara patiria més amb les censures del franquisme, que aquesta autors nascuts a principis del segle XX viuràn.
Segons la designació de Joan Fuster, val la pena considerar casos com el d'Agustí Bartra i Salvador Espríu. Ja que Espríu va fer el poema de la guerra civil española “La pell de brau” (1964 i 1968), i es llegia sovint amb clau antifranquista.
EL COMBAT DE MÀRIUS TORRES COM A POETA LÍRIC
“El poeta s'expressa en el seu combat per la Bellessa”
Màrius Torres a Carles Riba
El sonet “El combat dels poetes” exemplifica les idees de Màrius Torres exposades en els textos pistolars procedents: presenta el tema de la lluita del poeta en l'acte de la creació artística.
Els referents particulars, discurs líric i el diàleg que estableix amb la tradició líria.
La incorporació de versos als seus poemes, sota epígrafs, que donen un ampli vental de poetes de diferents epoques i cultures diferents.
En la mostra de l'antologia trobem epígrafs medievals (Pere March), romàntics (Edgar Allan Poe), simbolistes (Baudelaire) i contemporanis (Joan Sales).
Exemplifica unes de les concrecions d'aquest principi: el discurs indirecte.
La sinestèsia, barreja de percepcions sensonrials, és un element del discurs indirecte molt freqüent en l'obra de Torres, com a “Lorelei”.
La confrontació de la mortalitat humana amb la força de sepervivència que es deriva de la conservació de la sensibilitat humana en les formes artístiques.
Els sentiments expressats pel jo líric ens arriba per camí indirecte de les imatges.
La tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, dels models simbolistes francesos.
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
MÈTRICA
Explotar immensos recursos mètrics.
Alterna formes fixes com el sonet, amb mostres del sonet anglès, l'estança o la tanka, amb alexandrins apariats o composicions polimètriques.
Versos d'art major, decasíl·labs i alexandrins, i combinacions polimètriques on aquests metres s'alternen amb versos d'art menor.
Cada poesia una peça d'art on forma i contingut es fusionen.
El virtualisme en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, defugir la monotonia.
Tots els recursos mètrics mostren al lector als lectors com la mètrica és molt més que un simple motlle buit en mans d'un poeta amb ofici.
”La forma no destrueix el misteri, sinnó que el revela” (Ballart, 1998).
TEMÀTICA
No és gaire extensa, contempla l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.
Cromatisme i sinestèsies en els poemes escrits a partir de 1939; la importància dels cels i la figura del ocells, amb diferents valors simbólics.
El tema de l'esperança és desenvolupat, en els poemes de tema cívic i religiós.
El tema cívic, parla de la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.
Tot això, és possible agrupar els temes en un parell d'eixos on s'estructuren: la poesia com a expressió de sentiments i emocions i la poesia com a indagació filisoficomoral; en el primer el jo líric deixa fluir angúnies, pors, neguits, esperances, en el segon s'interroga i interroga sobre el sentit de la humanitat.
món.
Un reduït nombre de poemes restaria fora d'aquest parell d'eixos: serien aquells on el jo líric rebutja el món que l'envolta i en proposa un d'alternatiu.
Sap fusionar fons i forma, amb un to de confessió, a mitja veu; el to en què es fan les confidències i es revelen els secrets, sense retòriques buides. I aconsegueixen que la seva veu flueixi melodiosa, a partir d'un ritme que se'ns enduu com la música de Mozart.

Al tercer trimestre em llegit "Com un foc invisible... antologia poètica" de Màrius Torres, i per tant, amb aquest llibre em acabat el curs.
Màrius Torres i Pereña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
Va néixer en una familia benestant, de metges i advocats, i eres republicans.
Va ser metge i va estudiar primària al Liceu Escolar i batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Lleida, que actualment porta el seu nom.
Després va marxar a Barcelona i va estudiar medicina.
Forma part de la generació “sacrificada” amb Salvador Espriu, Rosa Leveroni, bartomeu Roselló.Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli, que havien nascut a la primera dècada del segle XX.
Quan tenia 25 anys es va posar malalt de tuberculosi i va viure fins la seva mort al Sanatori de Puig d’olena, aïllat de la societat. Aquí va ser quan va deixar de exercir com a metge i es va dedicar a la literatura. Va morir als 32 anys.
La seva poesia es simbolista, amb influència de Baudelaire i de Carles Riba.
Domina temes com l’art, la música i la naturalesa, i així reflexiona sobre la vida humana, els sentiments i la mort.
Va col·laborar al diari L'ideal amb el pseudònim de Gregori Sastre.
També va publicar “Primers poemes” (1927-1929), que estava centrat en el tema de la nit. Va col·laborar al setmanari La Jornada.
També va fer un recull “Música de cambra i altres poemes” (1931-1934).
Amb “Una fantasma com n’hi ha poques”, va rebre el premi Ignasi Iglesias.
Al 1936 va publicar l’elegia “Dolç ángel de la Mort”
Al 1937 va fer un recull de poemes “Ivencions” i va guanyar el premi Folguera de la Generalitat de Cataunya.
“Poesies” es va publicar pòstumament gràcies a Joan Sales, vuit anys després de la seva mort, al 1950, i va aparéixer dins “Llibres de l’Óssa Menor”
LA GENERACIÓ SACRIFICADA
La generació sacrificada era aquella generació dels nascuts al principi del segle XX.
Com per exemple Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Roselló-Porcel, Joan Teixidor, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre altres.
Al segle XX acavava d'entrar la revolució industrial i la literatura estava en decadència.
Però més tard encara patiria més amb les censures del franquisme, que aquesta autors nascuts a principis del segle XX viuràn.
Segons la designació de Joan Fuster, val la pena considerar casos com el d'Agustí Bartra i Salvador Espríu. Ja que Espríu va fer el poema de la guerra civil española “La pell de brau” (1964 i 1968), i es llegia sovint amb clau antifranquista.
EL COMBAT DE MÀRIUS TORRES COM A POETA LÍRIC
“El poeta s'expressa en el seu combat per la Bellessa”
Màrius Torres a Carles Riba
El sonet “El combat dels poetes” exemplifica les idees de Màrius Torres exposades en els textos pistolars procedents: presenta el tema de la lluita del poeta en l'acte de la creació artística.
Els referents particulars, discurs líric i el diàleg que estableix amb la tradició líria.
La incorporació de versos als seus poemes, sota epígrafs, que donen un ampli vental de poetes de diferents epoques i cultures diferents.
En la mostra de l'antologia trobem epígrafs medievals (Pere March), romàntics (Edgar Allan Poe), simbolistes (Baudelaire) i contemporanis (Joan Sales).
Exemplifica unes de les concrecions d'aquest principi: el discurs indirecte.
La sinestèsia, barreja de percepcions sensonrials, és un element del discurs indirecte molt freqüent en l'obra de Torres, com a “Lorelei”.
La confrontació de la mortalitat humana amb la força de sepervivència que es deriva de la conservació de la sensibilitat humana en les formes artístiques.
Els sentiments expressats pel jo líric ens arriba per camí indirecte de les imatges.
La tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, dels models simbolistes francesos.
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
MÈTRICA
Explotar immensos recursos mètrics.
Alterna formes fixes com el sonet, amb mostres del sonet anglès, l'estança o la tanka, amb alexandrins apariats o composicions polimètriques.
Versos d'art major, decasíl·labs i alexandrins, i combinacions polimètriques on aquests metres s'alternen amb versos d'art menor.
Cada poesia una peça d'art on forma i contingut es fusionen.
El virtualisme en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, defugir la monotonia.
Tots els recursos mètrics mostren al lector als lectors com la mètrica és molt més que un simple motlle buit en mans d'un poeta amb ofici.
”La forma no destrueix el misteri, sinnó que el revela” (Ballart, 1998).
TEMÀTICA
No és gaire extensa, contempla l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.
Cromatisme i sinestèsies en els poemes escrits a partir de 1939; la importància dels cels i la figura del ocells, amb diferents valors simbólics.
El tema de l'esperança és desenvolupat, en els poemes de tema cívic i religiós.
El tema cívic, parla de la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.
Tot això, és possible agrupar els temes en un parell d'eixos on s'estructuren: la poesia com a expressió de sentiments i emocions i la poesia com a indagació filisoficomoral; en el primer el jo líric deixa fluir angúnies, pors, neguits, esperances, en el segon s'interroga i interroga sobre el sentit de la humanitat.
món.
Un reduït nombre de poemes restaria fora d'aquest parell d'eixos: serien aquells on el jo líric rebutja el món que l'envolta i en proposa un d'alternatiu.
Sap fusionar fons i forma, amb un to de confessió, a mitja veu; el to en què es fan les confidències i es revelen els secrets, sense retòriques buides. I aconsegueixen que la seva veu flueixi melodiosa, a partir d'un ritme que se'ns enduu com la música de Mozart.
BIOGRAFIA DE MÀRIUS TORRES
Màrius Torres i Peña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
Va néixer en una familia benestant, de metges i advocats, i eres republicans.
Va ser metge i va estudiar primària al Liceu Escolar i batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Lleida, que actualment porta el seu nom.
Després va marxar a Barcelona i va estudiar medicina.
Forma part de la generació “sacrificada” amb Salvador Espriu, Rosa Leveroni, bartomeu Roselló.Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli, que havien nascut a la primera dècada del segle XX.
Quan tenia 25 anys es va posar malalt de tuberculosi i va viure fins la seva mort al Sanatori de Puig d’olena, aïllat de la societat. Aquí va ser quan va deixar de exercir com a metge i es va dedicar a la literatura. Va morir als 32 anys.
La seva poesia es simbolista, amb influència de Baudelaire i de Carles Riba.
Domina temes com l’art, la música i la naturalesa, i així reflexiona sobre la vida humana, els sentiments i la mort.
Va col·laborar al diari L'ideal amb el pseudònim de Gregori Sastre.
També va publicar “Primers poemes” (1927-1929), que estava centrat en el tema de la nit. Va col·laborar al setmanari La Jornada.
També va fer un recull “Música de cambra i altres poemes” (1931-1934).
Amb “Una fantasma com n’hi ha poques”, va rebre el premi Ignasi Iglesias.
Al 1936 va publicar l’elegia “Dolç ángel de la Mort”
Al 1937 va fer un recull de poemes “Ivencions” i va guanyar el premi Folguera de la Generalitat de Cataunya.
“Poesies” es va publicar pòstumament gràcies a Joan Sales, vuit anys després de la seva mort, al 1950, i va aparéixer dins “Llibres de l’Óssa Menor”
LA GENERACIÓ SACRIFICADA
La generació sacrificada era aquella generació dels nascuts al principi del segle XX.
Com per exemple Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Roselló-Porcel, Joan Teixidor, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre altres.
Al segle XX acavava d'entrar la revolució industrial i la literatura estava en decadència.
Però més tard encara patiria més amb les censures del franquisme, que aquesta autors nascuts a principis del segle XX viuràn.
Segons la designació de Joan Fuster, val la pena considerar casos com el d'Agustí Bartra i Salvador Espríu. Ja que Espríu va fer el poema de la guerra civil española “La pell de brau” (1964 i 1968), i es llegia sovint amb clau antifranquista.
EL COMBAT DE MÀRIUS TORRES COM A POETA LÍRIC
“El poeta s'expressa en el seu combat per la Bellessa”
Màrius Torres a Carles Riba
El sonet “El combat dels poetes” exemplifica les idees de Màrius Torres exposades en els textos pistolars procedents: presenta el tema de la lluita del poeta en l'acte de la creació artística.
Els referents particulars, discurs líric i el diàleg que estableix amb la tradició líria.
La incorporació de versos als seus poemes, sota epígrafs, que donen un ampli vental de poetes de diferents epoques i cultures diferents.
En la mostra de l'antologia trobem epígrafs medievals (Pere March), romàntics (Edgar Allan Poe), simbolistes (Baudelaire) i contemporanis (Joan Sales).
Exemplifica unes de les concrecions d'aquest principi: el discurs indirecte.
La sinestèsia, barreja de percepcions sensonrials, és un element del discurs indirecte molt freqüent en l'obra de Torres, com a “Lorelei”.
La confrontació de la mortalitat humana amb la força de sepervivència que es deriva de la conservació de la sensibilitat humana en les formes artístiques.
Els sentiments expressats pel jo líric ens arriba per camí indirecte de les imatges.
La tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, dels models simbolistes francesos.
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
MÈTRICA
Explotar immensos recursos mètrics.
Alterna formes fixes com el sonet, amb mostres del sonet anglès, l'estança o la tanka, amb alexandrins apariats o composicions polimètriques.
Versos d'art major, decasíl·labs i alexandrins, i combinacions polimètriques on aquests metres s'alternen amb versos d'art menor.
Cada poesia una peça d'art on forma i contingut es fusionen.
El virtualisme en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, defugir la monotonia.
Tots els recursos mètrics mostren al lector als lectors com la mètrica és molt més que un simple motlle buit en mans d'un poeta amb ofici.
”La forma no destrueix el misteri, sinnó que el revela” (Ballart, 1998).
TEMÀTICA
No és gaire extensa, contempla l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.
Cromatisme i sinestèsies en els poemes escrits a partir de 1939; la importància dels cels i la figura del ocells, amb diferents valors simbólics.
El tema de l'esperança és desenvolupat, en els poemes de tema cívic i religiós.
El tema cívic, parla de la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.
Tot això, és possible agrupar els temes en un parell d'eixos on s'estructuren: la poesia com a expressió de sentiments i emocions i la poesia com a indagació filisoficomoral; en el primer el jo líric deixa fluir angúnies, pors, neguits, esperances, en el segon s'interroga i interroga sobre el sentit de la humanitat.
món.
Un reduït nombre de poemes restaria fora d'aquest parell d'eixos: serien aquells on el jo líric rebutja el món que l'envolta i en proposa un d'alternatiu.
Sap fusionar fons i forma, amb un to de confessió, a mitja veu; el to en què es fan les confidències i es revelen els secrets, sense retòriques buides. I aconsegueixen que la seva veu flueixi melodiosa, a partir d'un ritme que se'ns enduu com la música de Mozart.
BIOGRAFIA DE MÀRIUS TORRES
Màrius Torres i Peña va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre de 1942.
Va néixer en una familia benestant, de metges i advocats, i eres republicans.
Va ser metge i va estudiar primària al Liceu Escolar i batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Lleida, que actualment porta el seu nom.
Després va marxar a Barcelona i va estudiar medicina.
Forma part de la generació “sacrificada” amb Salvador Espriu, Rosa Leveroni, bartomeu Roselló.Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli, que havien nascut a la primera dècada del segle XX.
Quan tenia 25 anys es va posar malalt de tuberculosi i va viure fins la seva mort al Sanatori de Puig d’olena, aïllat de la societat. Aquí va ser quan va deixar de exercir com a metge i es va dedicar a la literatura. Va morir als 32 anys.
La seva poesia es simbolista, amb influència de Baudelaire i de Carles Riba.
Domina temes com l’art, la música i la naturalesa, i així reflexiona sobre la vida humana, els sentiments i la mort.
Va col·laborar al diari L'ideal amb el pseudònim de Gregori Sastre.
També va publicar “Primers poemes” (1927-1929), que estava centrat en el tema de la nit. Va col·laborar al setmanari La Jornada.
També va fer un recull “Música de cambra i altres poemes” (1931-1934).
Amb “Una fantasma com n’hi ha poques”, va rebre el premi Ignasi Iglesias.
Al 1936 va publicar l’elegia “Dolç ángel de la Mort”
Al 1937 va fer un recull de poemes “Ivencions” i va guanyar el premi Folguera de la Generalitat de Cataunya.
“Poesies” es va publicar pòstumament gràcies a Joan Sales, vuit anys després de la seva mort, al 1950, i va aparéixer dins “Llibres de l’Óssa Menor”
LA GENERACIÓ SACRIFICADA
La generació sacrificada era aquella generació dels nascuts al principi del segle XX.
Com per exemple Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Roselló-Porcel, Joan Teixidor, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre altres.
Al segle XX acavava d'entrar la revolució industrial i la literatura estava en decadència.
Però més tard encara patiria més amb les censures del franquisme, que aquesta autors nascuts a principis del segle XX viuràn.
Segons la designació de Joan Fuster, val la pena considerar casos com el d'Agustí Bartra i Salvador Espríu. Ja que Espríu va fer el poema de la guerra civil española “La pell de brau” (1964 i 1968), i es llegia sovint amb clau antifranquista.
EL COMBAT DE MÀRIUS TORRES COM A POETA LÍRIC
“El poeta s'expressa en el seu combat per la Bellessa”
Màrius Torres a Carles Riba
El sonet “El combat dels poetes” exemplifica les idees de Màrius Torres exposades en els textos pistolars procedents: presenta el tema de la lluita del poeta en l'acte de la creació artística.
Els referents particulars, discurs líric i el diàleg que estableix amb la tradició líria.
La incorporació de versos als seus poemes, sota epígrafs, que donen un ampli vental de poetes de diferents epoques i cultures diferents.
En la mostra de l'antologia trobem epígrafs medievals (Pere March), romàntics (Edgar Allan Poe), simbolistes (Baudelaire) i contemporanis (Joan Sales).
Exemplifica unes de les concrecions d'aquest principi: el discurs indirecte.
La sinestèsia, barreja de percepcions sensonrials, és un element del discurs indirecte molt freqüent en l'obra de Torres, com a “Lorelei”.
La confrontació de la mortalitat humana amb la força de sepervivència que es deriva de la conservació de la sensibilitat humana en les formes artístiques.
Els sentiments expressats pel jo líric ens arriba per camí indirecte de les imatges.
La tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, dels models simbolistes francesos.
L'apropiació de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats, es fusionen veus poètiques, com Verdaguer i Maragall, també empremtes de l'estètica romàntica, com el to intimista.
MÈTRICA
Explotar immensos recursos mètrics.
Alterna formes fixes com el sonet, amb mostres del sonet anglès, l'estança o la tanka, amb alexandrins apariats o composicions polimètriques.
Versos d'art major, decasíl·labs i alexandrins, i combinacions polimètriques on aquests metres s'alternen amb versos d'art menor.
Cada poesia una peça d'art on forma i contingut es fusionen.
El virtualisme en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, defugir la monotonia.
Tots els recursos mètrics mostren al lector als lectors com la mètrica és molt més que un simple motlle buit en mans d'un poeta amb ofici.
”La forma no destrueix el misteri, sinnó que el revela” (Ballart, 1998).
TEMÀTICA
No és gaire extensa, contempla l'amor, la mort, la religiositat, l'esperança, la natura i les arts, sobretot la música.
La natura i les arts funcionen com a vehícles, correlats objectius per poder expressar estats d'ànim, sentiments , sensacions, per via analògica.
Alguns aspectes són predilecció per capvespre, i la nit, i per la tardor i la primavera.
Cromatisme i sinestèsies en els poemes escrits a partir de 1939; la importància dels cels i la figura del ocells, amb diferents valors simbólics.
El tema de l'esperança és desenvolupat, en els poemes de tema cívic i religiós.
El tema cívic, parla de la voluntat de sobreviure com a membre d'un poble.
Tot això, és possible agrupar els temes en un parell d'eixos on s'estructuren: la poesia com a expressió de sentiments i emocions i la poesia com a indagació filisoficomoral; en el primer el jo líric deixa fluir angúnies, pors, neguits, esperances, en el segon s'interroga i interroga sobre el sentit de la humanitat.
món.
Un reduït nombre de poemes restaria fora d'aquest parell d'eixos: serien aquells on el jo líric rebutja el món que l'envolta i en proposa un d'alternatiu.
Sap fusionar fons i forma, amb un to de confessió, a mitja veu; el to en què es fan les confidències i es revelen els secrets, sense retòriques buides. I aconsegueixen que la seva veu flueixi melodiosa, a partir d'un ritme que se'ns enduu com la música de Mozart.

Hem fet el resum del llibre, uns exercicis, la biografia, llengua i estil, i argument i estructura.
Maria Àngels Anglada va néixer a Vic (Barcelona), al 1930 i va morir a Figueres (Gerona), al 1999.
ser una **escriptora** **espanyola**escriptora espanyola en llengua catalana.
Va ser llicenciada Es va llicenciar en **filologia** **clàsica**filologia clàssica i va cultivar la críticacritica literària amb els mites gregs.grecs.
Va ser col·laboradora de **Canigó**, **El** **port**, **Reduccions**Canigó, El port, Reduccions i **9 país.**9 país.
Va ser **professora**professora a Figueres
Va escriure “Memòries d'un pagès del segle XVIII”, amb el seu marit Jordi Geli.
Amb la narrativa, va guayar el premi Josep Pla al 1978 amb “Les closes”, el premi Lletra d'Or al 1985 amb “Sandàlies d'escuma” i el premi Nacional de la Crítica amb “Artemísia” (1989), “L'agent del rei” (1991) i “el violí d'Auschwitz” (1994).
{quaderndaram350.jpg}
Argument
a Cicília. Va
Segle XIX, fins a l'any 1919.
Va ser el primer gran genocidi del segle XX.